Quaderns de Bellaguarda
- Inici
- /
- Quaderns de Bellaguarda
Quaderns de Bellaguarda. Encontres d'escriptors i crítics a les Garrigues (2014-2017)
- Quin és el camí que hem recorregut per arribar a disposar dels Quaderns de Bellaguarda?
Bellaguarda, la Pobla de Cérvoles i El Cogul han acollit, fins avui, els encontres d’escriptors i crítics. I una vegada més, hem avançat en l´acompliment del projecte inicial i dissenyat després del 1r Encontre, celebrat a Bellaguarda, el 2014, que fou un camp d’experimentació i de prova. Fet el primer pas el bon resultat assolit ens aconsellava fer els següents i, alhora, ens permetia pensar en uns possibles acompliments si dissenyàvem i definíem bé l´interès de la nostra proposta i treball. En conseqüència el projecte era molt clar. Ja que el present encara no ha pogut construir la seva memòria ens proposàvem ajudar a obrir camins d´ interpretació de la literatura sorgida en llengua catalana des de l´inici del present segle fins l´any de celebració de cada Encontre.
Hem iniciat un cicle que abasta els tres gèneres més practicats pels autors de creació com són la poesia, la novel·la i el teatre. Els tres gèneres que expliquen i defineixen la història d´una literatura nacional. Amb Teatre català avui. 2000-2017, tanquem el projecte iniciat amb Poesia catalana avui. 2000-2015, i seguit amb Novel·la catalana avui. 2000-2016. Tres llibres d´actes que són part d´un tot que és aquesta reflexió oberta sobre la literatura catalana més recent, contemporània i actual. Sabem, de part certa, que al món universitari i a les oposicions al cos del professorat els tres volums ja han estat referència obligada a la bibliografia.
- Què hi ha d’unitari en els volums publicats?
La unitat del projecte també queda reflectida en l’estructura organitzativa dels Encontres i la posterior edició de les actes. Partim sempre de tres unitats temàtiques: Itineraris, Tangents i En primera persona. Els “Itineraris” són la línia del temps, la visió històrica del procés seguit i viscut, les anàlisis de les aportacions, les idees i les obres que millor l´expliquen. Les “Tangents” les anàlisis de les moltes possibles variants, d´eixos particulars, que es donen i es poden donar en tota i qualsevol temporalitat històrica. I “En primera persona” l’autoreflexió d’un autor sobre la seva pròpia obra. Com ens agrada de dir, la possibilitat de poder entrar en “l’ànima intel·lectual d’un autor”. Si aquesta darrera unitat és, com diem, l’espai de l´autor, les dues primeres són l´espai de la història i de la crítica. I no cal dir que, en aquest camp, proposem un mateix nivell d’igualtat entre les tres geografies administratives de la nostra literatura: Catalunya, el País Valencià i les Illes. I fidels i compromesos amb el territori que acull les trobades sempre incorporem un testimoni i una anàlisi de la literatura de les terres de Ponent i Lleida.
Aquests volums, bellament publicats per l’editorial Fonoll, han esdevingut en molt poc temps una referència per copsar el pols a la vida literària del país: autors consagrats i emergents, estils i veus, realitat i vitalitat als països de parla catalana. Ara ja han esdevingut una referència en l’àmbit filològic del país.
- Quins noms han estat convidats als Encontres?
Més enllà del curadors que han vetllat per les obres publicades, Àlex Broch, Joan Cornudella i Francesc Foguet, diversos escriptors i crítics han participat en els debats i tertúlies i en les descobertes del patrimoni i paisatge garriguencs. Aquest són els seus noms: Jaume Pont, Pere Rovira, Lluïsa Julià, Emili Bayo, Francesc Pané, Jordi Coca, Vidal Vidal, Lluís Calvo, Marta Font, Jaume C. Pons, Àngels Marzo, Xavier Macià, Francesc Gelonch, Josep Maria Sala-Valldaura, Eduard Batlle, Pere Pena, Ester Andorrà, Marc Romera, Àlex Broch, Borja Bagunyà, Lluís Messeguer, Adolf Piquer, Sebastià Portell, Antoni Dalmau, Anna Villalonga, Antoni Munné-Jordà, Miquel Àngel Estradé, Marta Alòs, Miquel Maria Gibert, Albert Mestres, Oriol Puig, Ramon Rosselló, Emili Baldellou, Eva Saumell, Francesc Foguet, Jordi Vilaró, Miquel Maria Gibert i Núria Casado.
I en l’àmbit artístic, a més de visitar la Vinya dels Artistes de la Pobla de Cérvoles, l’espai-biblioteca Broch de Bellaguarda i el Centre d’interpretació de les pintures rupestres del Cogul, vam poder veure recitals de petit format a cura de la Companyia Cassigalls de Juneda a l’entorn de l’obra de Manuel de Pedrolo (“Aquesta nit tanquem”) i de Maria-Mercè Marçal (“I amb guix escric el meu nom…”) i els espectacles teatralitzats sobre el món de l’oli i les seves virtuts (“El vol dels estornells”) i l’humor (“Lo preu de dormir tranquil”). Una aposta clara per la cultura de proximitat.
Publicacions

Àlex Broch i Joan Cornudella (ed.). Q1: Poesia Catalana avui (2000-2015). Col·lecció Quaderns de Bellaguarda. Editorial Fonoll. 2016. ISBN: 978-84-945370-2-8

Àlex Broch i Joan Cornudella (ed.). Q2: Novel·la Catalana avui (2000-2016). Col·lecció Quaderns de Bellaguarda. Editorial Fonoll. 2017. ISBN: 978-84-946447-9-5

Àlex Broch, Joan Cornudella i Francesc Foguet (coords.). Q3: Teatre català avui (2000-2017). Col·lecció Quaderns de Bellaguarda. Editorial Fonoll. 2018. ISBN: 978-84-948976-0-3
Text: Àlex Broch i Joan Cornudella